Mmm Crec que és un xatrac becllarg, si més no s’hi assembla a alguns que he vist als aiguamolls de l’Empordà. Molt bonica la formació de les ales del xatrac en el moment en que li has fet la foto.
Per cert a mi també m’agraden molt les papallones. De fet l’entomologia és una de les meves passions.
Caram caram, sempre em sorprens!
Abans de contestar-te vull demanar-te perdó. Quan ja havia fet el comentari al teu bloc vaig adonar-me que havia escrit pyri malament. Mira que em va saber greu ser tan barroer, però el mal ja estava fet i vaig estimar-me més no tocar res.
A mi m’agraden mooooooooolt les papallones, n’he vist gairebé a tots els lloc del món que he estat, però mai m’he endut el caça-papallones, tot i que alguna vegada he estat temptat de fer-ho.
Ara és temps d’aquest impressionant saturnid que il·lustra la teva fotografia. Sens dubte és una de les papallones de nit més espectaculars de Catalunya, però com bé et deus imaginar la que més m’agrada és la magnífica Graellsia, amb el seu color verd poma camuflant-se sobre els pins del Pirineu.
A més a més veig que també estàs malalta d’ocells… je, je,… si ets de l’Empordà vol dir que ja no tens remei.
No cal que et disculpis, ja vaig entendre perfectament bé que et referies a la Saturnia Pyri. Això dels “lapsus” ens succeeix a tothom. Per cert jo he tingut la sort de contemplar magnífics exemplars de Graellsia Isabelae al Montseny. En mirar-les realment el món s’atura. Em podria estar hores contemplant-les. Tot això m’està donant la idea de fer un post al meu bloc relacionat amb una altra de les meves passions. Les taràntules. I puc aprofitar per presentar-vos la meva. Per cert, no sóc de l’Empordà. Sóc del Pla de Bages, terra de cultius, de bolets i de molts bons vins.
Ostres, ostres, ostres, estic esmaperdut i garratibat… estàs segura que no ets de l’Empordà? Bé en qualsevol cas esperaré el post sobre les tarantules, però pensa que els camaleons llancen la llengua a tot el que es mou.
El bosc dels camaleons 
Mmm Crec que és un xatrac becllarg, si més no s’hi assembla a alguns que he vist als aiguamolls de l’Empordà. Molt bonica la formació de les ales del xatrac en el moment en que li has fet la foto.
Per cert a mi també m’agraden molt les papallones. De fet l’entomologia és una de les meves passions.
Caram caram, sempre em sorprens!
Abans de contestar-te vull demanar-te perdó. Quan ja havia fet el comentari al teu bloc vaig adonar-me que havia escrit pyri malament. Mira que em va saber greu ser tan barroer, però el mal ja estava fet i vaig estimar-me més no tocar res.
A mi m’agraden mooooooooolt les papallones, n’he vist gairebé a tots els lloc del món que he estat, però mai m’he endut el caça-papallones, tot i que alguna vegada he estat temptat de fer-ho.
Ara és temps d’aquest impressionant saturnid que il·lustra la teva fotografia. Sens dubte és una de les papallones de nit més espectaculars de Catalunya, però com bé et deus imaginar la que més m’agrada és la magnífica Graellsia, amb el seu color verd poma camuflant-se sobre els pins del Pirineu.
A més a més veig que també estàs malalta d’ocells… je, je,… si ets de l’Empordà vol dir que ja no tens remei.
No cal que et disculpis, ja vaig entendre perfectament bé que et referies a la Saturnia Pyri. Això dels “lapsus” ens succeeix a tothom. Per cert jo he tingut la sort de contemplar magnífics exemplars de Graellsia Isabelae al Montseny. En mirar-les realment el món s’atura. Em podria estar hores contemplant-les. Tot això m’està donant la idea de fer un post al meu bloc relacionat amb una altra de les meves passions. Les taràntules. I puc aprofitar per presentar-vos la meva. Per cert, no sóc de l’Empordà. Sóc del Pla de Bages, terra de cultius, de bolets i de molts bons vins.
Ostres, ostres, ostres, estic esmaperdut i garratibat… estàs segura que no ets de l’Empordà? Bé en qualsevol cas esperaré el post sobre les tarantules, però pensa que els camaleons llancen la llengua a tot el que es mou.
Interessant ocell. Haure de buscar el seu nom al diccionari. 😀
Eps que de Xatracs també en tenim aquí. Pocs però algun se’n veu de tant en tant.