Mare de Déu, quina preciositat de fotografia. Sembla una postal. És un lloc màgic, de somni.
Quina pau transmet, quasi puc sentir l’aroma de l’aire i una lleugera brisa fresca.
Eps, no t’entristeixis que mai se sap, qualsevol dia et trobes entre fiords i vikings, foques i glaceres, salts d’aigua i salmons. Si hi vas m’avises, potser ens hi podem trobar, o fins i tot podria venir-hi amb tu… ja et dic, mai se sap. 🙂
El bosc dels camaleons 
Mare de Déu, quina preciositat de fotografia. Sembla una postal. És un lloc màgic, de somni.
Quina pau transmet, quasi puc sentir l’aroma de l’aire i una lleugera brisa fresca.
Je je, el lloc ideal per fer la migdiada…
I jo que no he anat mai a Noruega… 😦
Doncs t’ho recomanao vivament perquè és un país fantàstic… De veritat que val molt la pena.
Ja m’imagino. 😦
Eps, no t’entristeixis que mai se sap, qualsevol dia et trobes entre fiords i vikings, foques i glaceres, salts d’aigua i salmons. Si hi vas m’avises, potser ens hi podem trobar, o fins i tot podria venir-hi amb tu… ja et dic, mai se sap. 🙂
Però tu on ets ara???
Mira ara mateix sóc a casa…