I tant que fan preguntes. A més a més les càmeres digitals et permeten ensenyar-los les fotografies “in situ”, cosa que els fa molta gràcia.
En general la gent d’aquests països es deixa fotografiar, però has de tenir una mica de gràcia a l’hora de demanar-los que s’hi posin bé…
El que m’ha costat més de fotografiar… potser, l’exercit Xinès al Xinjiang. A Kashgar les places principals i les principals carreteres eren ocupades per l’exercit. Grups de cinquanta o cent soldats marxaven desfilant pels carrers més amples de la ciutat vella i si se t’acudia fer una foto i et veien, montaven un pollo considerable. De fet a la frontera ens van revisar les càmeres (va ser força divertit, més de mitja hora passant fotografies, per la pantalla de la càmera, als soldats de la duana i no se’ls va acudir mirar l’ordinador on havia descarregat la majoria de coses). Uns italians però no van tenir tanta sort; es veu que en una de les fotografies que el noi havia fet es veien borrosos, un parell de soldats passejant per entre el monument i la xicota del fotògraf. Total, tres horetes a la comisaria responent preguntes sense sentit.
Que consti però, que això són fets aïllats i que el més normal és que als retratats se’ls escapi el riure en veure com queden a la pantalla.
Jo no sé si trobaria gaire divertit que el guàrdies m’estiguessin registrant la càmera. Em fan una mica de respecte aquestes situacions. Deu ser perquè encara no he corregut gaire món.
Mira, no sé què dir-te, val més agafar-s’ho amb filosofia. El que era realment divertit era ensenyar per la minipantalla de la càmera les fotos a uns 8 policies. Crec que va ser materialment impossible que veiessin alguna cosa. De totes maneres tens raó Zillahh, aquestes situacions mai són del tot agradables…
De camí cap al sud de l’illa. Una passada de poble i una passada de mainada. No paraven de jugar. Tins unes fotos d’unes nenes saltant a corda que són una canya. Potser un dia les penjo…
El bosc dels camaleons 
Veig que, en general, la gent es deixa fotografiar. Et fan preguntes referents a les fotos que els hi fas? Tenen curiositat?
I tant que fan preguntes. A més a més les càmeres digitals et permeten ensenyar-los les fotografies “in situ”, cosa que els fa molta gràcia.
En general la gent d’aquests països es deixa fotografiar, però has de tenir una mica de gràcia a l’hora de demanar-los que s’hi posin bé…
El que m’ha costat més de fotografiar… potser, l’exercit Xinès al Xinjiang. A Kashgar les places principals i les principals carreteres eren ocupades per l’exercit. Grups de cinquanta o cent soldats marxaven desfilant pels carrers més amples de la ciutat vella i si se t’acudia fer una foto i et veien, montaven un pollo considerable. De fet a la frontera ens van revisar les càmeres (va ser força divertit, més de mitja hora passant fotografies, per la pantalla de la càmera, als soldats de la duana i no se’ls va acudir mirar l’ordinador on havia descarregat la majoria de coses). Uns italians però no van tenir tanta sort; es veu que en una de les fotografies que el noi havia fet es veien borrosos, un parell de soldats passejant per entre el monument i la xicota del fotògraf. Total, tres horetes a la comisaria responent preguntes sense sentit.
Que consti però, que això són fets aïllats i que el més normal és que als retratats se’ls escapi el riure en veure com queden a la pantalla.
Jo no sé si trobaria gaire divertit que el guàrdies m’estiguessin registrant la càmera. Em fan una mica de respecte aquestes situacions. Deu ser perquè encara no he corregut gaire món.
Mira, no sé què dir-te, val més agafar-s’ho amb filosofia. El que era realment divertit era ensenyar per la minipantalla de la càmera les fotos a uns 8 policies. Crec que va ser materialment impossible que veiessin alguna cosa. De totes maneres tens raó Zillahh, aquestes situacions mai són del tot agradables…
Quines nenes més maques! On les havies trobat??
De camí cap al sud de l’illa. Una passada de poble i una passada de mainada. No paraven de jugar. Tins unes fotos d’unes nenes saltant a corda que són una canya. Potser un dia les penjo…
Si són tan maques com aquestes no estaria malament que les mostris també!