I tant que es pot preguntar, però t’hauré de respondre poc a poc, ja que a cada lloc on he estat hi he estat per motius diferents.
Vaig anar a l’Uzbekistan una mica per casualitat, ja que a un mes abans de marxar cap a l’Iran va esclatar una revolta degut als comicis electorals que s’esdevenien a aquell país. Va ser una veritable pena, ja que van fer fora els periodistes i van desaconsellar visitar el país.
M’hagués encantat visitar Persepolis, i coneixer una mica més la cultura Iraniana, però no va poder ser i, com que havia de canviar de destí vaig acabar a l’Uzbekistan.
La veritat és que aquest país és una bona base per visitar tots aquests països que acaben en …kistan. I seguint la ruta de la seda pots colar-te per mig de les muntanyes cap a la terra dels Uigurs xinesos. A més a més pots visitar Samarcanda (no sé si t’agrada el Corto Maltés) i sobretot la vall de Fergana.
Ostres, espero que no t’hagi fomut un rotllo massa gros.
Moltes gràcies per les preguntes i els comentaris.
Ashe la curiosa… je, je… Em sembla que no sóc periodista, tot i que una vegada, una sola vegada, vaig ajudar a fer un reportatge per un diari. Però això ja són figues d’un altre paner…
Moltes gràcies pels comentaris. Poc a poc ja se m’escaparan més coses.
je, je, ahse la curiosa ataca de nou. Moltes gràcies pels comentaris.
La veritat és que no sóc fotògraf, malgrat que alguna vegada he hagut d’exercir de tal. Em sembla que muntaré un concurs a veure si ho endevines.
Per cert, els viatges me’ls pago jo, per ara.
Quan parles del Corto Maltés, mmm et refereixes a la sèrie d’historietes d’aventures? (perdona la meva ignorància). A la Ahse no se, però a mi m’ha encantat que t’hagis enrollat. I encara et queden uns quants llocs per fer-ho…
Eps hola zillahh! Si em refereixo al còmic d’Hugo Pratt, que és del tot recomanable. Una de les històries del Corto es titula La Casa Daurada de Samarkanda, i em va venir la dèria de visitar aquesta ciutat.
Mira, no sé si a tu et passa però hi ha llocs que només pel nom que tenen, o pel que n’has sentit d’ells o perquè els has trobat llegint un còmic o un llibre, et diuen un no sé què que fa que d’alguna manera n’hagis de saber alguna cosa més. A mi això em passa amb Lhassa, Timbuctu, Leh i Samarkanda entre altres. Alguns d’aquests llocs he tingut la sort de poder-los visitar i d’altres potser no els veuré mai, però ja sé sap, no es pot tenir tot.
Si, si, compren perfectament a què et refereixes quan dius que hi ha llocs que només pel nom ja t’atrauen. A mi em passa amb llocs com: Erevan, Antiòquia, Bujara, Palmira, Ushuaia i en un altre concepte (més Professional) Madagascar, Costa Rica, Australia, Nova Zelanda, Indonèsia… Quedo a l’espera de que ens regalis la foto del camaleó. Devies passar-ho pipa a Madagascar si t’agraden els camaleons, perquè aquell és el seu regne. Vas fotografiar al camaleó de Parson?
Mira per on… segur que seràs una biòloga que no pararà quieta. Mira, més amunt et deixo un camaleó ben maco i una foto de Bujarà. A veure si et ve salivera, agafes els tresquets i et llances a la carretera.
El bosc dels camaleons 
Què maca que és la naturalitat i la senzillesa i què bé que l’has sabut captar.
I que maca és l’Aydin… com es veu a la foto, senzilla i natural.
Gràcies pels comentaris
Es pot preguntar què hi fas a aquests països?
I tant que es pot preguntar, però t’hauré de respondre poc a poc, ja que a cada lloc on he estat hi he estat per motius diferents.
Vaig anar a l’Uzbekistan una mica per casualitat, ja que a un mes abans de marxar cap a l’Iran va esclatar una revolta degut als comicis electorals que s’esdevenien a aquell país. Va ser una veritable pena, ja que van fer fora els periodistes i van desaconsellar visitar el país.
M’hagués encantat visitar Persepolis, i coneixer una mica més la cultura Iraniana, però no va poder ser i, com que havia de canviar de destí vaig acabar a l’Uzbekistan.
La veritat és que aquest país és una bona base per visitar tots aquests països que acaben en …kistan. I seguint la ruta de la seda pots colar-te per mig de les muntanyes cap a la terra dels Uigurs xinesos. A més a més pots visitar Samarcanda (no sé si t’agrada el Corto Maltés) i sobretot la vall de Fergana.
Ostres, espero que no t’hagi fomut un rotllo massa gros.
Moltes gràcies per les preguntes i els comentaris.
Treballes de periodista, llavors? Quin tipus de periodista? Per a alguna revista o per a diaris? Sobre quines coses fas reportatges?
Ashe la curiosa… je, je… Em sembla que no sóc periodista, tot i que una vegada, una sola vegada, vaig ajudar a fer un reportatge per un diari. Però això ja són figues d’un altre paner…
Moltes gràcies pels comentaris. Poc a poc ja se m’escaparan més coses.
Llavors ets fotògraf? Qui et paga els viatges? 😀
je, je, ahse la curiosa ataca de nou. Moltes gràcies pels comentaris.
La veritat és que no sóc fotògraf, malgrat que alguna vegada he hagut d’exercir de tal. Em sembla que muntaré un concurs a veure si ho endevines.
Per cert, els viatges me’ls pago jo, per ara.
Doncs munta el concurs, eh? A veure si entenc com pots passejar-te així de tranquil pel món pagant de la teva propia butxaca…
Doncs mira molt fàcil, en comptes de viure per treballar, miro de treballar per viure.
Una raó més per muntar aquell concurs! Potser la zillahh estarà interessada en participar, també.
Quan parles del Corto Maltés, mmm et refereixes a la sèrie d’historietes d’aventures? (perdona la meva ignorància). A la Ahse no se, però a mi m’ha encantat que t’hagis enrollat. I encara et queden uns quants llocs per fer-ho…
Eps hola zillahh! Si em refereixo al còmic d’Hugo Pratt, que és del tot recomanable. Una de les històries del Corto es titula La Casa Daurada de Samarkanda, i em va venir la dèria de visitar aquesta ciutat.
Mira, no sé si a tu et passa però hi ha llocs que només pel nom que tenen, o pel que n’has sentit d’ells o perquè els has trobat llegint un còmic o un llibre, et diuen un no sé què que fa que d’alguna manera n’hagis de saber alguna cosa més. A mi això em passa amb Lhassa, Timbuctu, Leh i Samarkanda entre altres. Alguns d’aquests llocs he tingut la sort de poder-los visitar i d’altres potser no els veuré mai, però ja sé sap, no es pot tenir tot.
Si, si, compren perfectament a què et refereixes quan dius que hi ha llocs que només pel nom ja t’atrauen. A mi em passa amb llocs com: Erevan, Antiòquia, Bujara, Palmira, Ushuaia i en un altre concepte (més Professional) Madagascar, Costa Rica, Australia, Nova Zelanda, Indonèsia… Quedo a l’espera de que ens regalis la foto del camaleó. Devies passar-ho pipa a Madagascar si t’agraden els camaleons, perquè aquell és el seu regne. Vas fotografiar al camaleó de Parson?
Mira per on… segur que seràs una biòloga que no pararà quieta. Mira, més amunt et deixo un camaleó ben maco i una foto de Bujarà. A veure si et ve salivera, agafes els tresquets i et llances a la carretera.